| 
  • If you are citizen of an European Union member nation, you may not use this service unless you are at least 16 years old.

  • You already know Dokkio is an AI-powered assistant to organize & manage your digital files & messages. Very soon, Dokkio will support Outlook as well as One Drive. Check it out today!

View
 

Isr'ayil ed Tmesgida n Laqs'a

Page history last edited by takelsertit 13 years, 5 months ago

 

 

 

Isṛayil ed Tmesgida n Laqṣ̣a

 

 

Wi d sin n yimagraden ay d-yura Khalid Amayreh seg Falesṭin γef tedyanin tineggura ay d-yellan deg Lquds, ay deg imerγa (fanatiques) udayen εerḍen ad ẓedmen war azref γef Tmesgida n Laqṣa.

 

 

Isṛayil tettḥakaṛ tamesgida n Laqṣ̣a

 

Ameskar : Khalid Amayreh

 

Tasuqilt : Omar Mouffok

 

1 Tubeṛ 2009

 

 

Amṛaḥ n tmesgida n Al-Aqṣ̣a llant-d deg-s tedyanin timaynutin n ccwal deg wass n lḥedd, 27 Ctembeṛ 2009, γef wakken d-yura Khaled Amayreh, seg Ugemmaḍ Utrim (Cisjordanie). Ass-nni, tusa-d yiwet n terbaεt n yimerγa (fanatiques) n ddyana tudayt, ay d-yelsan amzun d imerrayen (touristes) ibeṛṛaniyen, dγa εerḍen ad ẓedmen γef Lḥaṛam Ccarif [akal n lḥeṛma n tmesgida n Laqṣ̣a], i wakken « ad ẓẓallen » deg wemkan-a imqeddes deg ddin n Lislam.

 

 

Iεessasen inselmen, ay yellan ẓran ad d-ẓedmen Wudayen deg wussan-nni n lεid uday n Yom Kippur (ass n weγfar ameqran), ssuffγen Udayen-nni seg wemṛaḥ-nni war ccwal neγ tiyita, s uεiwen n yemẓulla yellan deg-inna, γas akken Udayen-nni bdan ttẓallan tiẓilla-nsen yerna ggaren-d tiγri akken ad hudden imukan-nni imqeddsen n Yinselmen.

 

 

D acu kan, akken kan ay ffγen yimerγa-nni (fanatiques) udayen seg wemṛaḥ, d timerwin (dizaines) n yemsulta (ibulisen) isṛayiliyen n yimenγi ay d-iẓedmen γef wemkan-nni imqeddes ; mmγen γef yemẓulla inselmen, wten-ten s tdebbuzin yerna qerrsen fell-asen  rrṣ̣aṣ̣ n kawacu ed tṛemmanin yessexciwiten (grenades étourdissantes) deg wakk timiwa n tmesgida-nni.

 

 

Ugar n 40 n Yifalesṭiniyen ay yettwajerḥen, gar-asen sin yemdanen yenḍerren. Yiwen n wemγer yettwajreḥ deg tiṭ s terṣ̣aṣ̣t n kawacu. Ma d yiwen n yilemẓi tḥuza-t tṛemmant yessexciwiten (grenade étourdissante) deg yiγef, dγa ṭreḍqen-as yiẓuran deg wallaγ-nnes.

 

 

Seg tama niḍen, d timerwin (dizaines) n medden ay yesraḥen lgaz n yimeṭṭawen yerna uγen tiytiwin sγur yemsulta (ibulisen) isṛayiliyen « ay yesqedcen iγil yekkan i tlisa ».

 

 

 

Imsulta n tlisa (police des frontières) isṛayiliyen ttazzalen akken ad ẓedmen

γef Yifalesṭiniyen deg tama n tmesgida n Laqṣ̣a (tugna n AFP)

 

 

Mahmoud Abu Atta, ay iḥedṛen deg tedyanin-a, yewṣ̣ef-aγ-d ayen yeḍran : « Mi nessuffeγ imerγa-nni (fanatiques) war imenγi, imsulta (ibulisen) ur asen-yeεjib lḥal, dγa ffγen i leεqel-nsen. Azal n 70 n yemsulta ay d-yemmγen fell-aγ s tiwweḥcit, kkaten amγar d yilemẓi, s wakk ljehd-nsen ; qerrsen rrṣ̣aṣ̣ n kawacu yerna sqedcen tidebbuzin-nsen, lgaz n yimeṭṭawen yerna ula d lgaz yesεan ssem … Ih, nniγ-d ula d lgaz yesεan ssem. Sakkin, imsulta-nni uzzlen sdeffir n yemẓulla ula sdaxel n tmesgida-nni tameqrant, tamesgida n Laqṣ̣a, ay deg iserdasen qerrṣ̣en ed bran-d i waṭas n rrṣ̣aṣ̣ sdaxel n wemkan-a imqeddes, yerna wten medden s lgaz-nsen arma ay yeqḍeε deg-sen nnefs ».

 

 

« Ẓriγ imsulta (ibulisen) γlin s tyita γef yelmeẓyen, rekkin-ten war ṛṛeḥma. Imsulta-nni ur qsiden ad d-rren lehna ed laman wanag llan kan bγan ad d-rren ttaṛ ed ad aγ-εaqben imi ay nessuffeγ imhuras-nni imerγa (colons fanatiques) », ay d-yerna. Sakkin, Abu Atta ikemmel awal-nnes, yenna-d imẓulla-nni llan ttnadin ad ḥudden iman-nsen s wakk ttawilat seg tiwweḥcit-nni icaxen n yemsulta, dγa sqedcen ayen ufan akken ad wten yes-s : iẓra, arkasen ed yikersiyen.

 

 

Sakkin, yekker ccwal sdat n Bab Al-Majlis, mi ay d-usant twinas (centaines) n Yinselmen niḍen akken ad kecmen γer Laqṣ̣a, sakkin ur ten-jjin yemsulta (ibulisen) isṛayiliyen. Gar wid ay d-yusan imir-nni, llan, ladγa, kra seg yemḍebbren n Umussu ineslem deg Isṛayil. Deg ccwal-nni, ttwajerḥen, ma ulac, ṛebεa n medden, yerna aṭas ay yettwaṭṭfen yerna ttwaḥebsen deg texxamin n teγsarin n temsulta (postes de police) ay iqerben γer deg-in. Imsulta mmγen daγen γef Abdel-Azim Salhab, imḍebber n Useqqamu Aεlayan Ineslem, mi akken yeεreḍ ula d netta ad yekcem γer Yimukan Imqeddsen n Lquds seg tewwurt n ugafa (nord), d tin umi γγaren Tawwurt n Al-Asbat.

 

 

D aya ay yejjan Salhab ed yemḍebbren inselmen niḍen n Lquds ad d-gren tiγri i wakk Inselmen n temdint n Lduqs i wakken ad d-asen γer tmesgida n Laqṣ̣a ed ad tt-ḥudden seg yimerγa (fanatiques) udayen ay yellan εerrḍen ad ṭṭfen amkan-a imqeddes deg Lislam. Sakkin, d tiwinas (centaines) seg yimezdaγen n Lquds ed Yinselmen niḍen yeddren sdaxel n Isṛayil ay d-yerran i tiγri-nni yerna usan-d γer tmesgida n Laqṣ̣a akken ad rren imerγa-nni. Gar yemdanen ur jjin yemsulta (ibulisen) ad kecmen γer wakal n Laqṣ̣a llan waṭas n yemḍebbren iγarimen (civils) neγ n ddin inselmen, gar-asen Ccix Ikrma Sabri, d limam yerna itteg ddeεwa deg tmesgida n Laqṣ̣a, ed Hatem Abdel-Qader yettekkan deg Useqqamu Imsuḍef (Conseil Législatif) afalesṭini.

 

 

Sabri, deg wawal-nnes ed weγmis n Al-Ahram Weekly, yenna-d tagnit « tewεeṛ mliḥ » yerna « tezmer ad teṭṭerḍeq deg yal taswiεt ». Amassan-a ineslem yenna-d iduba (autorités) n tuṭṭfa tisṛayilit s εerrḍen ad snamen i yinselmen, cwiṭ, cwiṭ, leqdicat-nni ara ttgen Wudayen akken ad d-snulfun « tagnit yefran (fait accompli) » sdaxel  tmesgida n Laqṣ̣a. « Ttnadin kan ad ṭṭfen aḥric seg wakal n Lḥaṛam [n tmesgida n Laqṣ̣a], akken ay gan akked tmesgida n Sidna Yebṛahim deg temdint n Lxalil. Werjin yessekf γef Yinselmen ad jjen aya ad yeḍru, werjin ».  

 

 

« Nezga nettḥettit γef Yinselmen, deg-a, i wakken ad ilin dima ḥedṛen, war aḥbas, deg tmesgida n Laqṣ̣a, yerna zemreγ ad d-iniγ aṭas n yiseggasen aya seg wasmi ay aql-aγ deg tegnit-a. D acu kan, tamasit (responsabilité) n weḥraz n tmesgida n Laqṣ̣a ur teqqin kan γer Yinselmen n Falesṭin, imi amkan-a imqeddes d ayla n Lumma tineslemt s lekmal-nnes. S waya, d lwajeb γef Lumma s lekmal-nnes ad tḥudd ed ad teḥrez amkan-a imqeddes seg leḥsabat uffiren, ucmiten, ara as-d-ttheyyin yiṣ̣ehyuniyen ».

 

 

 

Imsulta isṛyiliyen ssemguclun yiwen seg Yifalesṭiniyen

 

ay d-yusan ad iḥudd Tamesgida n Laqṣ̣a

 

 

Deg yiseggasen-a ineggura, kra n trebbaε timerγa (fanatiques) timesyaniyin (messainiques) tudayin εerrḍen, war akukru, ad d-ẓedmen γef wemkan-a imqeddes n Lilsma, ladγa imi imsulta (ibulisen) jjan-ten ad ttẓallan tiẓilla n ddyana-nsen deg wemṛaḥ n Lḥaṛam Ccarif. Deg yeεbaden-nni ay ttgen, εerḍen, yiwet n tikkelt ad ssersen aẓru amezwaru n ufakan (temple) uday ay bγan ad t-bnun sdeffir ma hudden lbenyanat-nni inselmen yellan deg-in.

 

 

Seg yidis n tsertit, d ayen ibanen, ccwalat-a ineggura iswi-nsen (but) d ajbad n lwelha n medden i wakken ur ttakfen azal i wussisen-nni (efforts) uεwijen ay ttgen Yiwunak Yeddukklen i lmend n ussider n lemcawṛat n talwit ay iḥebsen gar Udabu Afalesṭini ed Isṛayil. Imanayen (observateurs) deg Yikallen Yettwaṭṭfen (Territoires Occupés) nnan-d lemmer ad iεawed ad yenker ccwal, ladγa ma kemmlen Wudayen ttawḍen Inselmen, aya yezmer ad yessiweḍ γer uṭṭerḍeq n Lintifaḍa tis Tlata, d tin ay izemren ad tergel akk iberdan i kra n lemcawṛat n talwit ara d-yilin seg-a γer sdat.

 

Taγbalut : http://www.tlaxcala.es/pp.asp?reference=8887&lg=en

(Yeffeγ-d, deg laṣ̣el deg weγmis n Al-Ahram Weekly - Israel eyes Al-Aqsa).

 

 

 

Tamesgida n Laqṣ̣a d talast tazewwaγt taneggarut

 

 

Anekcum-nni n yimerγa (fanatiques) udayen γer Lḥaṛam Ccarif n Lquds deg wass n 27 Ctembeṛ 2009, war ma yuweḍ-iten yiwen, d tamsalt wuγur yessekf yal Ineslem, deg umaḍal, ad d-yerr lwelha-nnes.

 

 

Tisin n yimerγa-a (fanatiques) ur telli d tirzi kan n yimerrayen (touristes) Udayen yesεan nneyya γef wemkan imqeddes wis tlata n Yinselmen, akken ay aγ-bγan ttawilat n tkerkas n Isṛayil ad namen, wanag tadyant-a bγan ad awḍen yes-s akk Inselmen n umaḍal, yerna ssulin-as mliḥ leḥsab.

 

 

Imerγa (fanatiques) udayen, akken neẓra akk, ur d-ttasen γer wemṛaḥ n Laqṣ̣a akken ad rznun ; wanag ttasen-d i wakken ad afen abrid ad d-keccmen γer wemkan-a imqeddes yerna, ahat, ad ssalin leḥsabat-nsen i wakken ad hudden lbenyanat inselmen yellan deg-in. S wawal niḍen, iswi-nsen netta d asseqdec n rrebrab ed ccwal i lmend n uhuddu n yimukan imqeddsen inselmen.

 

 

Deg yezri, ama zik neγ iḍelli, llant-d aṭas n tedyanin ay deg iremmaγen (irebraben) udayen rran-d iman-nsen d imerrayen (touristes) yerna kecmen-d γer yimukan-a akken ad nγen Inselmen.

 

 

Asmi ay teṭṭef Isṛayil tamdint taqburt n Lquds, imḍebber n yigen (armée) isṛayili aṛabi Shlomo Goren yeεreḍ s uḥetṭet amek ara iqenneε yiwen seg yimenzaḍen (commandants) isṛayiliyen ay yettekkan deg tedyant-nni i wakken ad steṛḍqen tamesgida n Laqṣ̣a ad hennin seg-s « i lebda ».

 

 

Tamsalt-a yessawel-d fell-as Avi Shlaim s ttfaṣ̣il deg wedlis-nnes « The Iron Wall – Israel and the Arab world (Aγrab n Wuzzal – Isṛayil ed Umaḍal Aεṛab) ».

 

 

« Imir-nni tella-d teswiεt n lfeṛḥ ameqran. Imessersa (parachutistes) llan tteddun, tteqqalen, ttemlellin seg lfeṛḥ. Narkis yebded i yiman-nnes cwiṭ, leεqel-nnes iṛuḥ mebεid deg uxemmem, dγa yusa-d γer-s Goren, yenna-as « Uzi, d lawan ad nessers aqenṭar n yifexsayen [explosifs] i Tmesgida n Σumaṛ – dγa dayen, ad nhenni seg-s i lebda ». Dγa yenna-as Narkis : « Ejj-aγ seg waya a aṛabi ». Dγa yenna-as Goren : « Uzi, lemmer ad tgeḍ aya, ad d-yettwabder yisem-nnek deg yedlisen n umezruy ». Dγa yenna-as Narkis : « Isem-inu yekcem yagi deg umezruy n Lquds ». Dγa imir-nni, Goren yedda war ma yerna-d ula d yiwen n wawal » .

 

 

 

Deg wass n 21 Γuct 1969, yiwen n Umasiḥi aṣ̣ehyuni seg Ustṛalya isem-nnes Denis Michael Rohan, yessaγ times deg lmenbeṛ n Ṣ̣laḥeddin sdeffir ma yessenγel fell-as yiwet n tenga (substance) ireγγen.

 

 

Deg 11 Yebrir 1982, yiwen n uremmaγ (terroriste) uday isem-nnes Allan Goodman, yekcem γer Tqubbet n Weẓru yerna yebda yettqerris γef yemẓulla inselmen seg rrif, dγa yenγa timerwin (dizaines) n yemdanen. Goodman ay yettekkan deg yiwet n terbaεt taremmaγt tudayt umi γγaren Jewish Defense League (Tamγunt n Temḥaddit Tudayt) isemmeḥ-as unabaḍ (lḥukuma) isṛayili sdeffir ma yekka kra kan n yiseggasen deg lḥebs. 

 

 

Deg tidet, lecγal ay ttgen yiremmaγen (irebraben) udayen mgal imukan imqeddsen akk deg Lislam werjin ḥebsen. Yuγ lḥal, tirebbaε tiremmaγin tudayin ttinin-d s lejheṛ iswi-nsent aneggaru netta d ahuddu n Tmesgida n Laqṣ̣a i wakken ad bnun afakan (temple) uday deg wemkan-nni.

 

 

Iremmaγen-a (irebraben) ttekkan yid-sen ula d imḍebbren isṛayiliyen ed yimaslaḍen (membres) n wemni (parlement) isṛayili, Knesset, yerna werjin kecmen γer lḥebs γef ljal n wenbac ay nebbden Udayen akken ad mmγen γef Yinselmen ed ad d-γeḍlen fell-asen rrebrab, wanag adabu aṣ̣ehyuni aserti-aserdasi (politico-militaire) yebded deffir-sen yerna yettεawan-iten.

 

 

S waya, yessekf γef wakk inselmen n umaḍal ad walin tidyanin-a ay d-yellan seg melmi kan d tidyanin tiweεṛanin imi imerγa-a (fanatiques) ur bγin acemma niḍen menγir ahuddu n yimukan-a imqeddsen.

 

 

Am leεwayed, imḍebbren ed yinabaḍen (lḥukumat) inselmen sseknen-d urfan-nsen γef ljal n tedyanin-a tineggura n wenbac. D acu kan, assummel (dénonciation) ed taẓirt (condamnation) s wawal ur yelli d ayen ara iḥebsen Isṛayil ed ad tt-iḥettem ad tqader Lḥaṛam Ccarif n Lquds.

 

 

Aqader n ddin ur yelli yerna werjin yelli d yiwet seg ṣ̣ṣ̣ifat n yiṣ̣ehyuniyen. Γef waya, wid iγilen Isṛayil ad teḥrez ed imukan-a imqeddsen mazal-iten sεan nneyya.

 

 

Taẓirin-nni (condamnations) ay nennum nsell-itent seg zik ur sεint kra n lfayda, yerna tuddsiwin (organisations) tinselmin, iγerfan (ccuεub) ed yinabaḍen inselmen yessekf ad jjen aya ed ad nadin amek ara qedcen deg wenrar i wakken ad ḥudden imukan-nsen imqeddsen.

 

 

Imsulta isṛayiliyen deg wemṛaḥ n tmesgida n Laqṣ̣a

 

 

Tamezwarut, yessekf ad nessejhed ed ad d-nḥettem laman γef wemṛaḥ n tmesgida n Laqṣ̣a s lekmal-nnes s wesnerni n yiεessasen. Yuγ lḥal, d iεessasen-a ur nettwassen ay yessawḍen, s leqdic n wul ed leεtab, akken ad ḥudden, acḥal d tikkal, imukan imqeddsen n Yinselmen deg Lquds seg ussefsed n yiṣ̣ehyuniyen. 

 

 

Tis snat, Iwunak (ddulat) inselmen, ladγa wid ay yesεan assaγen idiplumatiyen ed udabu aṣ̣ehyuni am Tteṛk, Maṣ̣er ed Luṛdun, yessekf ad rren tamsalt n Lḥaṛam Ccarif d nettat ay d tamsalt-nsen tamezwarut. Mi ara teḍru tedyant am ta, ur yessekf γef Yiwunak-a ad d-inin kan « tecγeb »-iten temsalt, wanag yessekf ad jjen adabu aṣ̣ehyuni ad yefhem Tamesgida n Laqṣ̣a d nettat ay d talast tazewwaγt taneggarut ur nessekf ad tt-kken.

 

 

Ma d Ifalesṭiniyen, yessekf ad ẓren d nitni ay d adur amezwaru ay yettqabalen iṣ̣ehyuniyen i lmend n uḥuddu n Lquds akked Falesṭin yettwaṭṭfen.

 

 

Γef waya, Ifalesṭiniyen yessekf ad ilin dima ḥedṛen, war aḥbas, deg Lḥaṛam Ccarif n Lquds.

 

 

Tillin-nsen s talwit deg wemkan-a d ayen yesεan azal d ameqran ; yerna aya ad yejj iṣ̣ehyuniyen ad fehmen Inselmen, ladγa deg Falesṭin, wejden ad gen ayen d-yusan, ma terra tmara, i wakken ad ḥudden ed ad ḥerzen imukan-nsen imqeddsen deg Lquds.

 

 

 

Sγur Khalid Amayreh

Tasuqilt: Omar Mouffok

Taγbalut (source):  http://www.rebelnews.org/component/content/article/60760

 

Rzu daγen γef: Taskint n Tlaxcala 

 

 

Comments (0)

You don't have permission to comment on this page.